Hem tingut per un parell de dies una representació de Polònia a casa. Ella marxava avui cap a Piura (15hores de bus!) a fer les seves pràctiques amb IAESTE. Tot li sorprenia: el transit (obvi!), la quantitat de gent, les palmeres... A tot li feia fotos així que avui abans de marxar li he demanat que me les passés al meu ordinador.
Avui és Sant Pere i Sant Pau (manoooo, moltes felicitats) i aquí és un dia festiu. No he fet pont (només el feien els que treballen al sector públic) però anit nomes sortir de la feina tenia la Bianca i el Fernando esperant-me per marxar al centre de la ciutat on ens esperaven Kasia (la polaca), Victor (un noi de Piura que va venir a buscar a Kasia i que marxa al setembre a Madrid a fer la seva Iaestada), Davy i Ivan (que tenien un examen de 3hores que va acabar sent d’1) i Sheila.
Volíem anar al Parque de las Aguas, on se suposa que fan un espectacle amb aigua i llum. Algú ho va comparar amb el Piromusical de la Mercè. Haurem de penjar un vídeo perquè vegin les diferències, crec! :) Després de caminar el que havien de ser 5 quadres (pomes) i que van resultar un munt més, vam arribar i estava tancat. Obrien el 16 de juliol! Així que amb la gana que portàvem tots després de “l’excursió” vam anar a sopar. Ells li diuen pollastre a la brasa al nostre pollastre a l’ast. La veritat és q estava de muerte i jo que ja començo a menjar, no imagineu la il•lusió que em feia! De fet vaig provar el famós ají!!!
Desprès vam anar per la zona de Barranco. Beeeen maca. Tenen un Puente de los Suspiros, intentant ser com el de Venècia però no... Hi ha diversos carrers amb bars i discoteques. Bàsicament tot és salsa, però hi ha un lloc que es diu La noche (de Barranco) on hi ha música en directe i aquella nit tocava jazz. Una barreja de jazz amb records salseros. Em va agradar molt, però Kasia estava ben morta del seu viatge i vam marxar aviadet. A més, avui (un dia de sol esplèndid), havíem de fer una nova ruta pel centre de la ciutat a conèixer algun museu i a dinar al carrer Capon, un lloc del barri xinés de Lima ple de botigues, paradetes d’horòscop, rajoles amb dedicatòries i sobretot menjar... Hem anat al museu de la Santa Inquisició, on sobra qualsevol tipus de comentari i un Chifa, que són uns restaurants on barregen el menjar peruà amb el xinés. Una barreja ben curiosa però molt molt bona. Vaja, a mi m’ha agradat, sobretot l’arròs chaufa. Mmmm...
Després de dinar, passejàvem tranquil•lets amb la panxa ben plena del restaurant i dels pastissos que ens hem menjat més tard, quan he sentit música que venia d’un local d’un carrer. Han comentat que seria alguna festa i que no ens deixarien entrar. Com ha dit algú: per provar no perdrem res! Així que hi hem anat i hem descobert una festassa de la vida! Celebraven doncs, la festa del patró dels mariners amb menjar, musica, balls, i begudes. Totes les despeses, m’han explicat que corren de part dels padrins (senyors que són rics o que han estalviat només per aquella ocasió ja que per ells és un gran honor ser el padrí de la festivitat). El local ben decorat, tot ple de flors, amb una espècie de pallassos animant la festa i amb balls regionals i musica tradicional. Era una festa de la gent de la “sierra”. He al•lucinat lo bé que ballaven, lo contenta que estava la gent, la despesa que suposa per unes persones (en aquest cas hi havia 5padrins) i la quantitat de gent que hi havia. Us adjunto com sempre algunes fotos (la senyora gran és Gloria, amb la que visc i a la que carinyosament dic Miss Sopitas, imagineu perque). Dels videos ja he desistit...)! Un petonet a tots!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada