Nick Vujicic, Guachimen, Tp link, Pata, Pachacamac i ballaruques

Després d'uns dies tenint tothom abandonat, la xarxa amb la que em connecto (tplink) torna a estar disponible i per tant, us torno a explicar cosetes. A l'hotel tot millora, em van canviar un altre cop el cronograma posant-me les tasques que em corresponen. Els treballadors em tracten bé, com més càrrec més distants i secs, però en general estic contenta. A Events i AYB (restaurant) he après a posar la taula, el protocol que tenen a l'hora de tractar els clients, a fer la forma dels tovallons i a netejar forquilles! :) L'últim dia, estava asseguda darrera el taulell interrogant la cap de departament quan de cop tots es van aixecar i van començar a murmurar entre ells mirant un noi. Jo, intrigada, vaig veure un noi de més o menys la meva edat en cadira de rodes, només li vaig veure la cara. Vaig pensar: és algú famós, potser un jugador de futbol lesionat (amb això del mundial, només pensem en futbol). EL xef, de seguida em va preguntar si el coneixia. Resulta que és un noi australià: Nick Vujicic. Aquest noi és un motivador/predicador personal, que es basa sobretot en la religió, que va néixer sense braços ni cames i que pel què es veu és tot un exemple no només de superació personal sinó, una persona admirada a gairebé arreu del món (excepte per mi que ni sabia que existia...)
Hi ha paraules que em tenen ben sorpresa. Us proposo el repte de descobrir-ne una que si sou espavilats segur que encerteu: GUACHIMEN! Són persones que hi ha per alguns carrers... No us dono més pistes de moment, a veure si algú és capaç de dir què fan aquestes persones! Un pata és com un amic, un colega. Chamba és com curro i moltes més que ja us aniré explicant. De moment, sóc incapaç d'imitar el seu accent (em queda una espècie d'accent mig mexicà que no s'assembla en res!) Ahir vam fer una sortideta aprop de Lima. El lloc es diu: Pachacamac. És un lloc de peregrinació de diverses antigues cultures del país (Wari, Lima, Inca...) per rendir homenatge al déu creador de la terra (Pachacamac). Vam anar Davy, Ivan (el conductor dormilega), Bianca, Fernando i jo. Em vaig quedar ben sorpresa, de la magnitud de la zona, de les construccions, de les llegendes i de la gent. Vam conèixer, la manera de construir de la cultura Lima, el lloc on només vivien les dones escollides pels inques: algunes per ser sacrificades (no havien de tenir cap taca ni piga en tot el cos), altres per cantar, altres per ensenyar a les noves, altres per ser les segones dones dels sublíders inques... Les cases on vivien es deien Aqllahuasi. Vam conèixer el temple de Pachacamac, un déu anterior als inques que aquests no es van atrevir a destruir al conquerir ja que estava molt immers en la vida de totes les zones (costa, muntanya, selva...), però el que van fer és construir un temple al costat, en una zona molt més estratègica, molt més elevada i molt més gran, dedicat al seu déu més important: el Sol. Baixant del temple del Sol, ens vam creuar amb una espècie de processó. Gent vestida amb roba típica, altres vestits completament de blanc... Ens vam sorprendre. Resulta que és gent que peregrina per diferents llocs on hi ha una afluència d'energia important, llocs de culte, llocs místics... Després de la caminata (us asseguro que no pensava que seria taaan gran) vam anar a la ciutat que rep el mateix nom que el santuari, a dinar. Davy se'n va assabentar que allà aquest cap de setmana es feia la fira gastronòmica Eco-gourmet. Una fira dedicada al menjar natural, ecològic, ple de paradetes de menjar de tota mena, escenaris, balls regionals i menjar!!!! Després de tants dies fent dieta, em venia moolt de gust començar a valorar la cuina peruana (no només el arroz sancochado (bullit) amb pollastre). Vam menjar Chancho al cilindro (trossos de porc fet en un bidó com els de benzina, i es van fent a poc a poc). Mooolt bo! Malgrat que molts recordem amb més gust uns entrepanets mini de porc també i que estaven deliciosos. Crec que si arribem a passar més cops per la paradeta d'aquesta senyora ens hagués renyat! Vam provar mel, vam provar el red bull peruà (crec q es deia Maca, i en teoria és una beguda vigoritzant, que et dóna energia), vam provar una espècie de barreja de cereals que tenien forma de menjar de gos que es deia Inka Force. A Ivan, el nostre conductor, després de beure's la maca i menjar aquestes boletes es va quedar adormit igualment! :) Després de dinar, vam anar a veure els balls regionals. Una passada, i això que em van dir que no eren un grup que ballés especialment bé! Us volia adjuntar un vídeo perquè ho veieu però em dóna error i no sé com solucionar-ho. La millor, la noia rexonxi, que li posava una alegria als balls que flipes! Un petó a tots i espero que us agradi. Aquesta setmana, el dimarts és festa i faré la primera sortida al centre de Lima. Ja us explicaré...Com no es veu el vídeo, passeu-vos pel meu facebook! :) Us deixo algunes fotos. Maria n'hi ha una d'especal per tu amb tot de cactus petitons! jaja! Un petonàs a tots!