Núvols, amics, referendums i altres tòpics...

Ahir dia tranquil. Dissabte ennuvolat, Lima ennuvolada.
No estic acostumada al mòbil que em vaig comprar per aquests dos mesos, batejat ara com a "celular". Ahir em van trucar mil cops i ni me n'he assabentat! (reconec que també em passa massa sovint amb el mòbil català...). És un mòbil ben curiós: 69 soles (uns 20euros), no té bateria extraïble, no té codi pin ni codi puk i les melodies són cançonetes “estil del país”.
La qüestió és que hem anat al cine. He anat amb Ivan, que m'acompanyava al matí els primers dies de feina, amb Davy i amb Bianka, una noia suïssa que parla espanyol amb un punt d'accent mexicà i que no ha dit res del partit del seu país vs Espanya. Perfecte! Estic intentant explicar al món que Catalunya i Espanya no són el mateix, que tenim una cultura, una llengua, una història i una identitat pròpia. De fet si no em fallen els càlculs a Mataró estan votant el referèndum per la independència de Catalunya. Jo ja vaig votar mitjançant el vot anticipat. Crec que aconseguiré com a mínim que coneguin més enllà dels toros, el flamenco i altres tòpics típics “españolitos y cañís”... Ells segur que trencaran altres tòpics seus o em donaran una millor visió del seu país. És molt interessant aquest intercanvi cultural. És summament diferent conèixer una ciutat o un país de la mà d’algú que hi viu.
La peli que hem decidit veure ha sigut... TOY STORY 3! :)
Per un moment he recordat aquells dibuixos i pelis de quan érem petits i que no sé perquè estaven subtitulats en castellà sud-americà. Qui no recorda Blancanieves (o la Cenicienta o La Sirenita) cantant amb aquell accent? Que encara les feia més dolces i alhora molt més paves o amb un punt de putarrot i tot? Curiós... Em fa somriure....
“Hay un amigo en mi...”
Hi penso molt amb els amics aquests dies... Imagino que amb la distància valores molt més la gent que normalment t'envolta. De fet, dones voltes a les coses que et passen, amb qui ho comentaries, qui faria un acudit dolent de la teva situació, qui ploraria amb tu, qui et faria riure... M'agrada.
M'agrada la gent amb qui m'he acabat envoltant. Les coses canvien i a mi en 4 anys m'ha canviat la vida de forma radical i me’n sento molt orgullosa de totes les decisions que vaig prendre en el seu moment.
M’han passat moltes coses (moltes de bones i algunes de molt dolentes), però sóc molt feliç.
Veïnes-amigues que m'han ajudat en moments molt durs i grans dancings. Amics jovenets de la uni que et veuen com a veu de l’experiència sense adonar-se que sovint també et sents perduda en el món malgrat els gairebé 30 anys. Amics filòlegs amb qui ric i que m’estimo molt. Amics nous que en poc temps es converteixen en algú amb qui riure, xerrar, beure, sortir de festa o fer la volta al món. Gent que només conèixer ja saps que podran ser bons amics. Amics a qui recordes però que ja no formen part de la teva vida. Amics casuals o amics llunyans. Gent que un cop marxi del Perú espero que siguin bons amics malgrat la distància. Amics dispersos. Amics-amor. Amics-germans o Germans-amics. Amics dels bons. Amor del bo.
Tinc sort, els amics són la família que tu tries diuen, que tu decideixes fer-te.
Amics, mil gràcies per formar part de la meva vida!
Pd.- Manda huevos a lo què em porta una peli de dibuixos animats, no? Que dolent això d’estar al cul del mon! :)