Així m'anomena un amic: Bequi, de becària...
Està clar que tot en aquest món no són els diners, però sense ells molts no se senten motivats o pitjor, no poden sobreviure.
Els becaris de turisme som d'aquesta mena de gent que a causa de l'obligatorietat de 400 hores de pràctiques es veuen en la "necessitat" de deixar la seva feina (si no els mantenen els papis) per començar a treballar a un lloc on aprendrà molt (amb sort) i no cobrarà res (per mala sort).
Jo estic a l'atur, tinc la fortuna de què els convenis de pràctiques són compatibles amb el "sou" d'aturada i que em paguen 200 € de "sou". Crec que hi ha d'haver alguna manera de regular els sous dels becaris. Obvi que entrem a l'empresa plens de coneixements teòrics (que no sempre podem aplicar) i sense saber fer res a la pràctica, però passem moltes hores allà, ens esforcem i alguns de nosaltres hem de mantenir-nos. D'acord, ja ho sabia quan vaig començar la carrera fa 2anys, sabia q hi havia l'opció de no poder pagar el lloguer perquè no cobraria, però realment, és necessari??
La meitat del meu sou se'n va en transport i si comptem les despeses de menjar el dia que no tinc temps de fer el tupper i he de comprar algo ràpid per menjar al bus, ja marxa una altra part del sou.
Crec que no és just. Les empreses també haurien de tenir en compte les circumstàncies personals dels becaris. No sé com arribo a final de mes, com diuen per algun lloc: Em sobra massa mes a finals del sou...
La feina però m'agrada, la consultora compta amb mi, i la setmana passada el meu cap em va posar a prova. A les 18:00 de la tarda entro al seu despatx. Em demana un informe (un 3 en 1 perquè havia d'investigar 3 coses diferents). 2 pàgines mínim cada part. Més idees pròpies i propostes d'una part de l'informe. Nervis, però contenta. Llavors em diu, ho necessito per demà. Dels nervis, passo a l'histerisme. Tot ben dissimulat, intentant posar cara de pòker i donar seguretat en plan: per demà? Clar que sí!
Ara ric, però en aquell moment volia fondre'm. No trobava res d'informació, no em venia ni una idea per les propostes que havia de fer, només pensava: és per demà, és per demà, és el jefe, és el jefe.... PUTO GOOGLE, AVUI QUÈ PASSA???
Allà estava bloquejada, només pensava que no em donaria temps, que amb les meves propostes faria el ridícul i que em diria: reina, tens 29 anys, ja va sent hora que fagis alguna cosa bé i aquest món no és el teu!
Callo aquestes veus malicioses i m'envio el que tinc fet per mail per un cop arribada a casa, poder continuar la feina amb la calma d'un entorn no-hostil.
Em relaxo, però continuo sense trobar-ho tot. Nervis, he d'anar a la uni igualment. Encarrego a la parella que em busqui un número per internet mentre estic a classe. M'ho apunto. Arribo abans a la feina al dia següent, ràpid obro el mail on m'he enviat la feina feta, busco coses abans no arribi el cap i per fi crec que l'he acabat.
CREC. Perquè entro al seu despatx, li ensenyo, tremolo per dins mentre per fora intento donar sensació de seguretat (imposssible). Analitza i no diu res, quins segons més llargs! Diu mirant-se les propostes: Vas bé, vas bé. Em tranquil·litzo, dos segons, em corregeix. D'on has tret aquest quadre? (I jo penso: merda, no ho he posat). Aquest correspon a hotels o apartaments turístics? (Merda crec que eren hotels però no quadra!) 100.000turistes hi van? Segur? (joder, ho posava a la pàgina web!!!)...
Al final he de corregir això en... 30minuuuuuuuts? I ampliar-ho???? Em diu: ho necessito per demà. -Però demà jo no vinc (divendres). -Doncs llavors, dilluns. A quina hora arribes? -A les 3, 3:15. -Perfecte, a les 4 m'ho emporto.
Està clar que tot en aquest món no són els diners, però sense ells molts no se senten motivats o pitjor, no poden sobreviure.
Els becaris de turisme som d'aquesta mena de gent que a causa de l'obligatorietat de 400 hores de pràctiques es veuen en la "necessitat" de deixar la seva feina (si no els mantenen els papis) per començar a treballar a un lloc on aprendrà molt (amb sort) i no cobrarà res (per mala sort).
Jo estic a l'atur, tinc la fortuna de què els convenis de pràctiques són compatibles amb el "sou" d'aturada i que em paguen 200 € de "sou". Crec que hi ha d'haver alguna manera de regular els sous dels becaris. Obvi que entrem a l'empresa plens de coneixements teòrics (que no sempre podem aplicar) i sense saber fer res a la pràctica, però passem moltes hores allà, ens esforcem i alguns de nosaltres hem de mantenir-nos. D'acord, ja ho sabia quan vaig començar la carrera fa 2anys, sabia q hi havia l'opció de no poder pagar el lloguer perquè no cobraria, però realment, és necessari??
La meitat del meu sou se'n va en transport i si comptem les despeses de menjar el dia que no tinc temps de fer el tupper i he de comprar algo ràpid per menjar al bus, ja marxa una altra part del sou.
Crec que no és just. Les empreses també haurien de tenir en compte les circumstàncies personals dels becaris. No sé com arribo a final de mes, com diuen per algun lloc: Em sobra massa mes a finals del sou...
La feina però m'agrada, la consultora compta amb mi, i la setmana passada el meu cap em va posar a prova. A les 18:00 de la tarda entro al seu despatx. Em demana un informe (un 3 en 1 perquè havia d'investigar 3 coses diferents). 2 pàgines mínim cada part. Més idees pròpies i propostes d'una part de l'informe. Nervis, però contenta. Llavors em diu, ho necessito per demà. Dels nervis, passo a l'histerisme. Tot ben dissimulat, intentant posar cara de pòker i donar seguretat en plan: per demà? Clar que sí!
Ara ric, però en aquell moment volia fondre'm. No trobava res d'informació, no em venia ni una idea per les propostes que havia de fer, només pensava: és per demà, és per demà, és el jefe, és el jefe.... PUTO GOOGLE, AVUI QUÈ PASSA???
Allà estava bloquejada, només pensava que no em donaria temps, que amb les meves propostes faria el ridícul i que em diria: reina, tens 29 anys, ja va sent hora que fagis alguna cosa bé i aquest món no és el teu!
Callo aquestes veus malicioses i m'envio el que tinc fet per mail per un cop arribada a casa, poder continuar la feina amb la calma d'un entorn no-hostil.
Em relaxo, però continuo sense trobar-ho tot. Nervis, he d'anar a la uni igualment. Encarrego a la parella que em busqui un número per internet mentre estic a classe. M'ho apunto. Arribo abans a la feina al dia següent, ràpid obro el mail on m'he enviat la feina feta, busco coses abans no arribi el cap i per fi crec que l'he acabat.
CREC. Perquè entro al seu despatx, li ensenyo, tremolo per dins mentre per fora intento donar sensació de seguretat (imposssible). Analitza i no diu res, quins segons més llargs! Diu mirant-se les propostes: Vas bé, vas bé. Em tranquil·litzo, dos segons, em corregeix. D'on has tret aquest quadre? (I jo penso: merda, no ho he posat). Aquest correspon a hotels o apartaments turístics? (Merda crec que eren hotels però no quadra!) 100.000turistes hi van? Segur? (joder, ho posava a la pàgina web!!!)...
Al final he de corregir això en... 30minuuuuuuuts? I ampliar-ho???? Em diu: ho necessito per demà. -Però demà jo no vinc (divendres). -Doncs llavors, dilluns. A quina hora arribes? -A les 3, 3:15. -Perfecte, a les 4 m'ho emporto.
Caguntot, cagulrei, cagulturisme, cagunlescabresquefanformatgeeeee!
Arriba i li dic: -ja està fet! -Perfecte, passa a dins. Entro, se'l mira, mira que hagi corregit el què em va dir. De cop, somriu en plan pare satisfet i em pregunta: -i què tal et sents? Estàs a gust aquí? Et sents bé amb els companys?
És el moment per dir que sí, que amb les companyes estic agust, no tinc molta confiança però són bona gent, l'altre cap sempre fa bromes i la secre és dolça i sempre ajuda. Però el sou... Però callo, dic que m'hi sento a gust, que m'agrada la feina i que estic molt contena.
La bequi ha de currar, la bequi ha d'aguantar un any, la bequi s'ha de formar més, la bequi ha de trobar un bon màster i llavors la bequi...
DEMANARÀ UN AUGMENT DE SOUUUU! :)
