Ica, Nazca, Huancachina: pisco,bruixes, mones i una mica de feina!

Vaig una mica enraderidaamb eltema bloc, pero ja he tornat!

Dec mails a mil persones però és que realment no tinc gaire temps! Els caps de setmana que és quan puc aprofitar per escriure és quan més ocupada estic i tp-link cada dia em falla més!

El cap de setmana passat vam anar a Ica (on Bianca ens esperava després 'uns dies fent turisme ella sola). Erem Bianca, Davy i dos dels nois americans que tenim a casa: Lorena (Texas) i Navin (New Jersey). Ivan se'ns afegiria a la nit.

Vam fer unes 4 hores o més d'autobus (amb moment de no poder aguantar més per anar al kavabo...). Quina angoixa, tu!!! La nit del divendres vaig dormir unes 3 hores pq el bus sortia a les 4 del matí i vam estar xerrant tots a casa fins les 12... Ben adormits (els americans molt més q davy i jo) vam anar a buscar el bus. De Lima a Ica, i allà vam buscar agències de viatge on poder coordinar si anavem a Paracas a veure la reserva natural, si feiem un city tour per Ica, si feiem sandboarding a Huancachina... Finalment, Paracas va quedar descartat: poc temps.

A Ica vam fer el city tour (una mica pobre la veritat) i ens van explicar com va quedar de destrossada la ciutat arrel del terratrèmol de fa uns anys, vam conèixer llegendes com la de la palmera de 7caps (foto) i on és tradició no deixar q el 7è cap creixi ja que porta desgràcies al poble (l'últim cop que la van deixar créixer hi ha va haver inundacions on van morir moltíssimes persones). Vam conèixer la llegenda de la zona de bruixes on vam veure com un taxi atropellava un gatet superpetit negre i com aquest saltava del dolor. Va ser molt dur! Sort q el meu gat Panxito ja no corre perill...

Del tour vam anar a dinar (dolentíssim, em va sentar fatal) i de seguida a fe sandboarding a l'oasi de Huancachina! Espectacular!!! Vaig riure tant que vaig acabar amb un mal de cap de la vida. La veritat és q feia por veure lo altes que eren les dunes i el fet de signar un document on no es fan responsales de la teva seguretat no ajuda! Però després comproves que és segur, que no passa res! Sobretot per nosaltres que just abans havíem anat a visitar una bodega de pisco, amb cata i tot!
Fer-ho dret era molt difícil, les taules lliscaven poc i al final tothom es llençava de boca-terrosa excepte Bianca, que sent suïssa té bastant control·lat el tema!

Ja vaig comprar els meus primers souvenirs, em vaig sentir la típica turista que ho compraria tot, però m'espero a Cusco, que allà m'han dit que hi ha uns mercats que al·lucines!

Al dia següent anavem a conéixer Nazca. Les famoses línies! Aquella nit vam haver de dormir a Ica (l'intenció era fer-ho a Nazca) però faltava Ivan i vam dormir els 6 a una habitació d'un hostal que hi ha just a sobre de l'estació d'autobusos. El nostre bus sortia a les 5 de la matinada.

Després d'insistir en despertar els americans (perquè dormen taaaant?????) vam perdre el bus i vam sortir una hora més tard. Unes hores després ens trobàvem a la ciutat de Nazca. Taxi i cap a les línies. Vam pagar un dineral per fer la visita aèria, en una avioneta. Vam dividir el grup: Bianca, Ivan i jo pels aires i Davy, Navin i Lorena van fer la ruta a peu (era molt car).

Realment jo no sé quan podré tornar així que encara que sigui car no penso perdre l'oportunitat de conèixer.

L'organització és horrorosa, ens van dir que l'avioneta sortia al cap d'una hora i mitja i als 20minuts ens venen a buscar corrents, que sortiem ja, que haviem de deixar totes les coses allà i anar corrents... Quina ràbia em van fotre aquells crits! Òbviament quan després de volar em van preguntar que tal, no vaig poder callar-me! :)

Les línies són increïbles! Es veuen molt bé però el vol dura molt poc i tens poc temps a fer fotos. Les que penjo de les línies són de Bianca perquè les meves es veuen bastant malament!

Voles i penses en lo curiós que resulta, en el misteri que amaguen...

Ja tinc els primers regalets pels meus nebots! Ells carregaran de coses del meu viatge! Els trobo a faltar...

I bé, després de les línies a fer unes compretes més, a dinar i a tornar cap a Lima. Ens esperaven moltes hores d'autobus... Rebentats vam arribar a casa i crec que en menys d'un segon jo ja dormia i descansava del viatge!

Quan torni d'aquest cap de setmana us penjo més fotos que internet em dóna error! Grgrgrrr!
Petonets!