Becaria a casa

Ser becari és una cosa que gairebé cap estudiant universitari pot evitar. El fet d'estar a punt de cumplir 30 anys fa que sigui un pèl més dur. Visc sola, sóc econòmicament independent de fa molts anys, estic de lloguer i fa 6 mesos que estic a l'atur. És una combinació que amb un ingredient més, saps que no pot durar gaire... Aquest ingredient és un contracte de 20hores per 200euros... No ajuda el fet de tenir classes fins les 14 gairebé cada dia. Per tant, el resultat d'aquesta combinació o d'aquest còctel explosiu és: començar una hora abans cada migdia per intentar complir el conveni de pràctiques, dos dies de la setmana sortir abans de classe i dinar al tren perquè no hi ha temps de passar ni un segon per casa, els altres dos dies, només acabar la classe marxar a agafar el tren corrents, intentar arribar aviat a Bcn per fer una horeta al matí, dinar en mitja hora al despatx i a les 3 un altre cop a treballar... Arribar a les 8:30 del vespre a casa, fer la feina de la uni que no he pogut fer al tren i dormir, dormir, dormir...

Només escriure-ho ja m'estresso!! Tot això, treballant com una professional, com a mínim intentant-ho, i cobrant com algú que neteja el despatx de tant en tant. I tenint en compte que s'ha d'anar a Bcn cada dia li sumem el transport i ale, gairebé 100 euros menys de sou! I buscar receptes de tupper no és tan fàcil, caic en la temptació de dinar cada dia pasta, arròs i entrepans! I els diumenges toca cuinar coses sanes per congelar i tenir reserva de tuppers...

Per sort la feina pinta molt bé, és el tema que m'agrada (no m'apassiona però m'agrada) i això és bàsic, tinc sort! Crec que puc aprendre moltíssimes coses treballant a aquest despatx, potser ara no em sento satisfeta perquè faig molta recerca pels altres, però també estic descobrint moltíssimes coses que pel meu futur seran imprescindibles.

Ser becari és dur, ser un becari de 30 anys ho és més... Però no ens hem de quedar només amb allò que ens molesta pel fet de ser-ho, hem d'aprendre que de tot el què ens passa i tot el què descobrim del món del turisme, en algun moment ens servirà!

Ara el proper repte serà trobar un bon màster i sobretot el lloc perfecte per fer-lo, perquè estudiant turisme: per què ens tanquem les portes a la resta del món?! Visió global per mi és èxit, i jo em sento preparada per fer quelcom gran!